sábado, 12 de mayo de 2012

¿DOLOR? ¿DÓNDE?


Todos habréis coincidido alguna vez con él. No sé de qué manera iria vestido, pero seguro que conocéis al dolor. Las personas con fibromialgia le conocen muy bien. Y vosotros ¿conocéis la fibromialgia?

Es una enfermedad muy compleja, con una sintomatología muy variada y un origen desconocido. Así pues, ya os podréis imaginar lo difícil que es diagnosticarla y ya no digo tratarla.
De manera muy general (sólo para que os hagáis una idea), las personas con fibromialgia padecen constantemente de dolor muscular, rigidez y fatiga. A parte de otras alteraciones como ansiedad y depresión.

La actividad física (y aquí es donde aparece la fisioterapia) ha demostrado efectividad para "mantener a raya" los síntomas y mejorar la calidad de vida de estas personas.
Por lo tanto la frase "tengo dolor" no se debe interpretar como "si no me muevo, mejor". El ejercicio, adaptado a las capacidades de cada uno, es siempre beneficioso. A todos los niveles.

Si alguien quiere más información sobre la fibromialgia, os dejo un artículo bastante resumido pero completo 


Día Mundial de la Fibromialgia y la Fatiga Crónica '12



4 comentarios:

  1. El dolor es ese amigo que no se ve, peró se nota.
    Los que nunca han tenido dolor, no saben la suerte que tienen.
    Es bueno recordar una enfermedad, que es desconocida y dar una pequeña esperanza, para mejorar la calidad de vida.
    ***

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No sé si consideraria el dolor com a amic o enemic. En tot cas és un tema molt complex, i jo només veig la punta de l'iceberg...
      Gràcies!**

      Eliminar
  2. El dolor pot ser amic o enemic, tot està en com el valorem.
    Si el considerem com amic ens pot dónar molta informació a nivell d'una bona conversa. Hem d'aprendre a escoltar-nos.
    Si el valorem com un enemic ens enfonsarem cada vegada més en un conflicte mai acabat.
    La fibromialgia podria ser considerat a nivell psicològic com la persona que se sent culpable de varies coses encara que no en volgui ser conscient. No podem sempre pensar que el conflicte és extern o simplement corporal.
    El problema vé des del fons més fons i la majoria de vegades no és vol reconeixer. Tot tendim a negar i a considerar-nos quasi perfectes encara que diguem que no amb la boca.
    El cos t'ho diu tot.
    El dia en que aprenguem a tractar-nos com tot l'univers que som, no hi haurà malalties. L'amor ens marca el camí de la salut.
    Aprendre a viure amb el dolor és senyal de sanació.


    Gràcies.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Olga i Carles,

      Efectivament, el dolor de vegades va més enllà del component físic, per això és importannt valorar la persona en els diferents àmbits, perque de vegades no n'hi ha prou amb centrar-nos en tractar la lesió local.
      I encara més bàsic que tot això és que la persona estigui disposada a curar-se o a conviure millor amb la malaltia. Jo també considero que el component psicològic és essencial, però no penso que el conflicte sempre sigui intern. Igual que tampoc crec que sempre sigui extern.
      M'agrada la teva consideració del dolor com a amic, en el sentit que ens pot aportar informació i ajudar a conèixer-nos millor.

      Gràcies a vosaltres :)

      Eliminar