lunes, 14 de mayo de 2012

EL FISIOTERAPEUTA CONFORMISTA


El típico que se conformaba con aprobar raspadito en la universidad. Que cuando encontró su primer trabajo continuó haciendo los mismos tratamientos que realizaba el fisio anterior, sin revalorar ni modificar nada. El que echa mano de aparatologías diversas siempre que puede (electroterapia, ultrasonidos, infrarrojos...) y se dedica a fingir que trabaja. Vamos, el vago de turno.

Seguro que conocéis algún fisio así porque de personas conformistas hay muchas en este mundo. Para mi son un cero a la izquierda para la profesión y hasta hace poco pensaba que era los más abundantes. Ahora parece que empiezo a ver la luz :)
De todas formas debemos agradecerles su existencia, porque gracias a ellos los inconformistas brillamos más ;)

9 comentarios:

  1. Conformistas los hay en todas partes, no solo en la fisioterapia. Hay muchas personas que se conforman con lo mínimo para no tener que hacer ningún esfuerzo, ya lo dice el refrán ( El que algo quiere, algo le cuesta).Pero no desesperes que tambien hay quien trabaja por dos, así se reparten las cosas.
    ***

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ja ho dic que de conformistes n'hi ha molts, i segurament tots en som en algun moment de la nostra vida.
      Pel que fa el refrany està molt bé, tot i que no sempre es compleix ;) però és cert que quan has de lluitar per una cosa la valores més.
      **

      Eliminar
  2. Hola Laura,
    sÍ, és cert de conformistes ni hi ha molts a tots nivells. Tenim un bon exemple amb la críssi viscuda, ens hem passat moltíssiims anys dormint a la palla!
    Pel que fa al que dius sobre els aparells sobre la salut, pot arribar a ser un tema complexe...
    Els aparells han de ser fórmules d'ajuda en tot bon massatge, i és poden utilitzar tan al prícipi com al final d'una sessió. L'aparell en teòria no ha de ser mai l'única manera de treballar, però hi han casos i casos, tot depend de cada pacient. De vegades és l'única alternativa.
    Amb els anys l'esperiència és el que val!
    Hi han pacients que necessiten massatges molt suaus, tant per la seva estructura corporal, tan per l'edat que puguin tenir... Amb perssones de 8o anys normalment no pots fer massa força, aleshores van molt bé alguns aparlls...
    Lindiba és un molt bon generador cel-lular que ajuda a suavbitzar el dolor. Normalment és fa servir després del massatje i amb persones de totes les edats, pero també com a única teràpia.
    Jo tinc persones que venen per artrítis a unes mans sense força i aquest mateix indiba els hi soluciona una bona part del problema amb poques sessions. En aquests cassos no els hi acostumo fer massatge a les mans. Sí, els hi dóno instruccions per fer treballar aquestes mans a casa seva.
    Hi ha un altre aparell que va molt i molt bé per les venes a les cames, quan el problema és de circul.lació el dolor sol marxar en una sola sessió. D'altres vegades també els hi faig massatge, però quan hi han venes l'aprell és el millor ja que amb el temps també és fan menors. T'asseguro que quan treballo d¡aquesta manera no estic en plan còmode... ans el contrari. El meu interès és total.
    També quan posso l'acupuntura, que per els metges és una teràpia inútil a no ser que només la utilitzin ells, tampoc faig cap tipus de massatge, ja que no és necessàri, a vegades també per la falta de temps. Si l'arribo a fer és per dónar una mica de dolçor i també perquè la perssona necessita ser tocada.
    Le mans són molt necessàries i amb elles és pot treballar sincerament bé, però no és l'única teràpia fiable.
    Cada pacient és un món desconegut i hem d'aprendre a escoltar el que ens diu, no només amb la seva veu, sinó en tot el seu conjunt.
    Treballar amb les mans o amb aprells sempre que no sigui malaltís per cada aprtat és natural i a la vegada excel.lent.
    Crec sincerement que hem de dónar gràcies de tot el que tenim a l'abast com ajuda sempre i quan ho sabem controlar.
    El massatge no ho és tot, a vegades pots provocar situacions molt greus...
    Els aprells no ho són tot, a vegades pots provocar situacions molt greus...
    Tot és complemntàri,.
    Sé per companys en experiència i per la meva pròpia que amb el pas del temps arribes a fer i utilitzar coses les quals en els primers anys de treball havíes negat rotundament fer-ho mai.
    Al final de tot arriba dia que si el que utilitzes és bo per el pacient, tan és el que facis sempre que sigui amb amor.
    Per últim dir que treballar amb aparells vol dir també estar molt atent al que fas.

    Gràcies Laura, espero no haver estat massa dura amb el meu comentàri.


    Records.

    ResponderEliminar
  3. Una altre cosa importan és:
    Hi ha pacients que fa molt anys que van i van a fer-se massatge per gran comoditat... quan això passa, crec que el terapeuta o fissio ha de fer el mínim dels mínims si és que veu aprofitament o que la persona no està tan malament.
    En aquests cassos no vaig amb massa compliments. Si només treballo amb aparells, doncs només amb aparells... i no em sento culpable de res.
    Els pacients també han d'aprendre a descansar dels massatges i entendre que han de dónar pas a un altre que pot estar molt pitjor.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Uau! No pateixis que no has estat pas dura amb els teus comentaris, simplement tenim punts de vista diferents. De vegades coincidim i de vegades no.

      A veure, el tema dels aparells. En aquest cas no critico el fet d'utilitzar aparells (tot i que n'hi ha que els considero inútils), sinó el fet que s'utilitzin els aparells com a "comodín" per no haver d'estar amb el pacient i poder-te dedicar a altres coses. Que reconec que si tens quatre pacients a la vegada és inevitable, però no hauria de ser així.

      Com a alternativa als aparells no només hi ha els massatges, hi ha molts altres tipus de teràpies manuals. I, si ens centrem amb els massatges, també es poden fer de moltes maneres. Si és el cas, es pot fer un massatge suau perfectament.
      A nosaltres ens han inculcat molt la filosofia del no dolor. Si realitzes un massatge terapèutic, o qualsevol altre tècnica, fins al punt de provocar dolor, el que aconsegueixes és una reacció de defensa dels teixits que va en contra del que tu estàs buscant. Per tant, s'hauria d'arribar a la molèstia, però no al dolor.
      Tot i així hi ha casos especials, quan s'actua a nivell dels punts gatell (que vindria a ser una mica com l'acupuntura), en que es provoca un dolor puntual per aprofitar més l'efecte post-relaxació.
      Com hem comentat més d'una vegada, tot depèn del cas i del pacient.

      Per acabar, aclararé la qüestió de l'acupuntura, ja que suposo que comparteixo l'opinió dels metges... No és que l'acupuntura sigui inútil, ha demostrat la seva efectivitat per reduir el to muscular per exemple en casos de contractures, però no ha demostrat que servexi en altres aplicacions.
      I no és que només la puguin realitzar els metges, però segons la legislació actual només ho poden fer els professionals sanitaris (metges, infermers i fisios). I últimament d'això se'n parla molt. Però mentre hi continui havent escoles extraoficials que ofereixin aquests cursos i es permeti obrir consultes a gent amb aquests tipus de diplomes, no canviarà res.

      Bé, continuarem el debat en un altre moment ;)

      Records i gràcies pel súper comentari!

      Eliminar
  4. La motivació i les ganes de millorar, d'aprendre, d'experimentar, d'investigar són les úniques variables per tal d'innovar....Sense innovació no hi ha futur....CONFORMISME ZERO

    ResponderEliminar
  5. Jo dic el mateix .. DE CONFORMISME RES DE RES!!!
    Jo no en soc gaire entesa en el tema, però tal com ho expliques Laura, estic aprenent moltes coses que desconeixia i t'ho agraeixo mol.

    Marta

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ostres, Marta, moltes gràcies!! M'alegra saber que el que intento explicar s'entén, ja que un dels objectius del blog és aquest, acostar la fisioterapia a les persones que habitualment no hi estan en contacte.

      Records :)

      Eliminar